L’ORENGA

NOM CIENTIFIC: Origanum vulgare

DESCRIPCIÓ. L’ORENGA herba musca o roca morera, és una planta aromàtica de la família de les lamiàcies.La seva tija pot arribar fins als 75-90cm d’alçada i està ramificada a la part superior. Les fulles son petites, de fins a 4cm de llargada per 2 cm d’amplada i lleugerament peciolades. Les flors són hermafrodites i petites, de4 a 7 mm. Són de color rosat amb tonalitats canviants entre el porpra i el blanquinós.

LOCALITZACIÓ

OLIANA : Camí del riu de la Flor , camí del Pou del gel , camí de Graell  i camí del Castell

CATALUNYA: Al nord de la península. Creix en matolls als límits dels boscos en zones humides. Floració de juliol a setembre

PROPIETATS: Tonifica, digestiva, expectorant, antisèptica, carminativa, diürètica ,antitussigen.

REMEIS: Les summitats florides en infusió són tòniques en general, digestives ,carminatives i actuen contra els espasmes gastrointestinals les afeccions de les vies respiratòries, i també són idònies per a la digestió i els constipats.

CONTRADICCIONS: S'ha de prendre amb precaució i cal no barrejar mai orenga i marduixins s’ha d’ingerir abans d’anar a dormir ja que en dosis altes podria ser excitant.

CURIOSITATS: S’utilitza fresca o seca per condimentar plats de pasta i peix, plats de carn, salses de tomàquet i per adobar olives, juntament amb la sajolida, Es un condiment utilitzat per a l’elaboració de molts embotits i molt vinculada a la cuina d’Itàlia i Grècia.

També serveix per fer rams secs, ja que conserva l’olor i el color durant molt de temps.

DITA: "Si la flatulència vols controlar Orenga has de menjar"